Darrer dia amb l’Anna i l’Aida

El darrer dia de classe acostuma a ser una jornada alegre a tots els col•legis, però a la nostra petita escola de poble, a on les relacions personals són molt més estretes que a altres centres més grans, és inevitable pensar en la gent que ja no hi serà el proper curs.

Entre les persones que marxen, vull fer un especial esment a les dues “senyoretes” d’educació infantil. Des de que fa unes setmanes, va començar a saber-se la notícia, una certa tristor es va anar escampant entre els pares i mares dels més petits. Però va ser divendres, -quan la notícia va arribar als nens d’infantil, ja prou sensibles per les futures absències conegudes-, que es va poder comprovar la veritable dimensió de les seves marxes. Serà difícil pels més petits, comprendre que el col•legi pugui funcionar sense l’Anna i l’Aida, sense les seves cançons, els seus comentaris encoratjadors i els seus somriures.

L’estimació i el respecte que s’han guanyat dels nostres fills i filles, és admirable, però també han aconseguit guanyar-se la confiança dels seus pares, segurs de que els petits estaven en molt bones mans. Gràcies a elles, hem pogut gaudir del progrés constant i més que correcte dels nostres nens.

La vostre marxa no és un fet agradable, tot el contrari, però prefereixo pensar en lo afortunats que hem estat a Aiguaviva per poder comptar amb vosaltres durant aquests anys.

Moltes gràcies per tot, i espero que us vagi molt i molt bé a les vostres noves escoles.