Un Aiguaviva de somni (2/3)

SERVEIS I GESTIÓ MUNICIPAL

La forta tempesta em va despertar, eren les sis de la matinada, i no vaig trigar gaire en tornar-me a dormir. Va ser llavors quan vaig començar a somniar de nou amb l’Aiguaviva del futur.

El que millor feia l’Ajuntament del meu somni, era “posar les eines”, cap de les entitats esportives que existien haurien funcionat mai si l’Ajuntament no hagués construït les instal·lacions necessàries. La comissió de festes també disposava de llocs amb característiques diverses, a on organitzar tot tipus d’activitats. L’associació de pares, el casal de joves, o el de la gent gran eren algunes de les entitats fermament recolzades des de l’Ajuntament.

Però aquest recolzament municipal no era fàcil, el pressupost de l’ajuntament s’elaborava seguint un sistema participatiu, pel que l’opinió de la gent del poble era determinant a l’hora de disposar de més o menys recursos. També era la gent la que cada any decidia el destí dels diners que l’Ajuntament destinava a l’ajut i la cooperació internacional.

Les noves tecnologies eren una altra de les prioritats, pràcticament tots el tràmits municipals es feien mitjançant internet, però a més des de l’Ajuntament es promovien cursets, especialment pels adults. Alguns feien aquests cursets simplement per aprendre, altres, per no quedar despenjats del seus fills.

Entre els avantatges dels veïns, es trobaven, els econòmics abonaments per fer servir els autobusos, fet que incrementava la utilització i per tant la periodicitat, les facilitats per als emprenedors en el seu “viver d’empreses” o la possibilitat de connectar-se a internet des de places o espais públics, aprofitant la xarxa inalàmbrica del poble.

Però el que em va resultar més curiós va ser la manera com a Aiguaviva triàvem als nostres representants. El poble estava dividit en 9 barris o sectors, a on els seus habitants nomenaven a la persona que els representaria a la candidatura unitària d’Aiguaviva, l’únic partit que es presentava a les eleccions municipals. Al no haver cap altre candidatura, tots ells tenien garantida la seva presencia a l’Ajuntament, doncs 9 són els regidors que corresponen als municipis entre 1001 i 2000 habitants. Tot i no haver cap altre candidatura, la gent anava a votar, doncs havien de triar qui dels 9 futurs regidors seria proclamat alcalde.

Seguint el compromís de fomentar la participació, a la elecció dels representants de cada sector, que es feia sempre de manera secreta, podien participar tots els majors de 16 anys.

Vaig tornar capa l’Ajuntament, tenia curiositat per veure qui ocupava el despatx de l’Alcalde. Estava molt a prop de la porta quan vaig sentir la veu de la meva filla que em cridava, cada vegada cridava més fort. Llavors vaig despertar. Els crits no pertanyien al somni, eren de la meva filla preguntant si ja era de dia. Només eren dos quarts de vuit del matí.

Per què els caps de setmana es desperta abans que els dies de col·legi ?

(continuarà)